jueves, 9 de julio de 2009

ELS BOUS A TERRASSA

El passat dissabte un grapat de bous, dels que son de la Salle com el Xavi, van anar a la segona edició del Open Ciutat de Terrassa. La primera edició va ser un grapat de sorpreses i bones sensacions així que amb el boca orella de la bona feina dels companys de Terrassa aquesta segona edició va portar a 90 escaladors de tot arreu.

Un total de 30 blocs i 4 hores i mitja per fer-los tots, una autentica marathó esbojarrada per tal de aconseguir el objectiu, tot i que a alguns mutants com el que finalment seria el guanyador, el Armando Raya, van a rribar a mitja compe i encara els hi va sobrar temps... en tres paraules: in-dig-nant.

La resta de mortals varem anar morint per diferentes causes naturals: falta de pell, falta de força... falta entrenar!! Tot i així varem aconseguir colar tres bous a les finals: l'esther que tot i la seva joventud lluitaria en la categoria absoluta femenina (quedant finalment 4ª, tranquila que com veus no he dit que nomes en van passar 4) i amb la victoria de l'Helena Aleman (como no...), el Carles Alonso que feia el mateix que l'Esther (per això son Bous) en la categoria promoció. Un cop més el Marc i el incombustible i bèstia de la resina Lluis Miralles aconseguien guanyar-me, aiiii la canalla com puja!!

Després de les finals i previ bany (tot i que sol) a les piscines de Vallparadis... va venir l'hora de sopar mentres la gent de la organització preparaven l'animalada de 16 llançaments de classificatoria. Dels bous només vaig quedar jo... snif snif sobre les 23'30 arrancavem i com no hi havia control antidoping vaig aconseguir arribar a les finals a on el Gongo (una bèstia Valenciana) va posar-nos al nostre humil lloc. Un segon lloc mes que digne despres de portar 46 blocs en poques hores...


Però per si no n'hi havia prou faltava una persona per el Open de Velocitat, així que ja no venia d'aqui, més doping i a per una planxa de 3 metres de 45º que havia que pujar a campus a tota ostia... Tot i els meus esforços per perdre finalment vai quedar 3r. tot i que vaig guanyar el premi al que més cops ho va fer ja que vai arribar a empatar unes quantes vegades...

Així que només cal donar les gràcies a la gent de Terrassa per la feina tan bona que van fer, per la ilusió i el amor posat en aquesta competició que es tota una festa i per un dolor de braços i pells que encara em dura 5 dies després... espere'm ja impacients la 3rª edició!!!!