Última Prova Copa Catalana 2011 d'Escalada de Dificultat

L’Escola de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) organitzarà el proper dissabte 17 de setembre la 3a prova (i última)

puntuable per la Copa Catalana d’escalada de dificultat que decidirà els guanyadors d’enguany.

Aquesta prova es celebrarà al rocòdrom Josep Barberà i comptarà amb la presència dels millors escaladors de casa nostra.

Les categories sub-12, sub-15 i veteranes es disputaran durant el matí, a partir de les 9.00h. Una vegada realitzada l’entrega de premis d’aquestes categories es procedirà a les rondes classificatòries i posteriors finals de les categories sub-18, absoluta i veterans.

TOTA LA INFO A:

http://escolademuntanya.wordpress.com/

http://www.feec.cat/

OPEN D'ESCALADA ESPORTIVA A VILANOVA DE PRADES

Els companys del C.E. Redis ens fan arribar la informació del seu Open... a veure si us animeu !!

GRACIAS DOVI... NOS VEMOS PRONTO !!

Després de 10 anys amb nosaltres, Dovi, fiel seguidora dels nostres Bous de la Salle des del seus inicis l'hi arriva un tomb de la vida que la retorna cap a Colombia a on un bon futur professional li espera. Així que Bous, li diem fins aviat, ja que no sap que segur que ara que tenim casa i guia d'escalada a Colombia no tardarem a anar cap allà...

Li dediquem aquesta canço, que pel que m'ha dit un ocellet li han composat per ella...

CAN ROMO: 5ena DOSIS

Programació:

Dissabte27

De 10:00 a 18:00: Escalar el màxim nombre de rutes, per aconseguir el màxim nombre de punts.
De 19:00 a 21:00: Concurs de llançament amb sorteig de material.

Diumenge28

De 10:00 a 18:00: Escalar noves rutes per continuar sumant punts.
A les 19:00: Exhibició dels més ingràvids i finalment sorteig de material per a tots els participants.
I desprès FMA.

Durant els dos dies hi haurà una muntanya per que escalin els més petits, cintes d'equilibri (conves toves) i servei de bar.

Preu de l'inscripció pels dos dies:
10e Federats
15e No federats

L'inscripció es farà els dos dies de la trobada i inclou una samarreta i sorteig de material.
IMPORTANT!!!: Els menors d'edat han de portar una autorització dels seus pares o tutors.

Lloc:
Avinguda Abat Oliva (davant de Cal Xavi).

ATENCIO !!!

ELS DOS PRIMERS BOUS DE LA SALLE QUE EN EL FACEBOOK DELS BOUS ESCRIGUIN LA FRASE : 5ena DOSIS - MEVA !! OBTINDRAN UNA INSCRIPCIO GRATUITA A LA COMPETICIO !! (Cortesia de l'organització)

UNOS DIAS POR FRANKENJURA...

Asi que saliendo de Pitztal fui dirección Frankenjura, alli me encontre por un lado con Noe, Xavi y thelittle Maria (Mi futura mujer en unos 17 años...) que empezaban sus vacaciones y por el otro con Beate, solo deciros de ella que me soporto tres fantasticos años con lo que se gano el cielo... La nueva casa de Beate seria nuestro campamento base en esta pequeña incursion en territorio alemán, donde recibimos la calida hospitalidad de su superanfitriona.

Asi que el martes fuimos dirección al primer sector: Weibenstein. Allí reencontraria el placer de escalar con cuerda... después de un accidente hace algunos años  le habia perdido el feeling però a raíz del curso con Arno Ilgner encontre estratégias para recuperar el feeling con ella y enamorarme  otra vez... aunque poco a poco... nos estamos conociendo !! Es curioso però aun haber estado otros años en el Jura siempre fue para hacer bulderasí que debute como escalador deportivo gozando de esos pequeños agujeritos alemanes que tan famosos son.

Como buen friki, cumpli con otra pequeña peregrinación, la visita a la tumba del que fue un visionario de nuestro deporte así como casi uno de sus padres, el maestro Wolfang Gullich !!

 

Al dia siguiente tocaba bulder, y aunque debute en la misma zona de cuerda encadenando una de las miticas travesias donde Kurt Albert y el mismisimo Gullich  se entrenaban: Quergang (8-) escogi una zona que antaño adoraba: Felslandl. Però la sorpresa fue que al llegar después de muchos esfuerzos, vimos que la zonaestaba totalmente abandonada, asi el bucolico idilico y pastoril prado se habia convertido en un campo lleno de hierbajos altos y la sparedes estaban infestadas de arañas en cada uno de sus agujeros... Aun asi limpie uno de mis bloques favoritos de la zona y le di unos pegues hasta encadenarlo: Fliegend Korper 7a+.

El jueves como no llovió, así que lo cambiamos por un lindo dia de turismo en Regensburg, gozar de los ricos manjares que la cultura alemana nos aporta  y cuatro compras entre ellas las de mi nueva camara de fotos: Eos60D + 18-135mm mmmmmmmmm para finalmente el viernes salir a nuestra nueva aventura: Zillertal... pero eso ya es otra historia !!

BLOC A PITZTAL (AUSTRIA)

BENNY'S GARDEN - PITZAL - AUSTRIA from JAUME OLIVERAS on Vimeo.

Sortint de l'Adidas Rockstar agafo direccio Pitztal, una vall bastant mes tranquileta que la de Otzal a on uns bons amics m'esperen, el Salva i la Miryam. Alla tambe coneixo el Benny.... un local de la zona que em porta a un secretiu flipant on tots els blocs estan amagats com si fos un compte de fades... irresistible gravar el video !! Una tarda fantastichen... tot i que al dia seguent m'esperen a Regensburg... pero aixo ja es una altre historia...

OTZAL (AUSTRIA) - ADIDAS ROCKSTARS

ADIDAS ROCKSTARS - OTZAL- AUSTRIA 2011 from JAUME OLIVERAS on Vimeo.

De sortida de Briançon, després d'esmorçar amb el meu compi James Pearson vaig conduir mogollon d'hores fins arribar a Otzal... concretament a l'area 47... a on havia quedat amb Ignasi Tarrazona i el Pavi de Belmez Face Brigade. I a més a més s'hi van sumar el Juan i Mr. Mazapan !!

Només arribar m'entero que Ignasi ha guanyat la Goretex RockStars... Felicitats Bou !! Hauriem de celebrar-ho, no? La Goretex era com unOpen obert als no professionals... i tot i que l'Ignasi el tenim ja com ha professional ells havien agafat per barem el ranking mundial de la IFSC... llàstima no va passar a les finals dels pro...

Jo personalment vaig flipar molt amb l'esdeveniment... all estil americà... elsmillors del mon... 18.000€ només en premis... i tot pensat al detall... va ser unplaer estar alli i gaudir !! L'únic que va fallar va ser... la festa... esta clar els austriacs van a dormir d'hora aixi que vem quedar 4 gats... tot i així vem trobar un bar a on ens vem concentrar els fiesteros bloqueros de arround the world i el tema d'hora... fixeu-vos si era d'hora que tot just sortia el sol... així que d'empalmada com aquell qui diu fins a Pitzal...

Però això ja es una altre història...

AMB LA SELECCIÓ ESPAÑOLA A BRIANÇON

El dia després de jugar a Alpinistes havia d'anar cap a Austria per trobar-me amb l'Ignasi Tarrazona en l'esdeveniment d'Adidas que més endavant comentaré... Pèrò estava tant reventat que vaig decidir fer un "rest day"... Casualitats de la vida al comprar-me un grimper (revista francesa d'on alguns haurien de prendre nota !!) veig que hi ha la Copa del mon al poble del costat... mira tu que bien !! :-D Així que faig un truc al seleccionador espanyol... Mr. Toni Roy (alias me lo curro from the shadows...) i em confirma que si... que estan per alli !!

Grata sorpresa el retrobar-me amb tota la penya de l'espardenya: Edu, Ramonet, Helena, Victor i conèixer l'ùnic que no havia tingut el plaer... el catxondo del Dani Moreno... quin paio !! ;-D Així que em vaig pasar el dia veient-los competir. També casualitats de la vida em trobo el meu compi James Pearson que anava de groupie de la seva xati's: la Caroline Ciavaldini... i amb el qui em vaig quedar a sopar i a dormir.

Caroline Ciavaldini donan-t'ho tot !!

Helenita tibant a muerte !!

Ramonet... flotant a las classificatories !!

Així que després de les classificatories pasen Edu, el retorn de la bèstia!! i Ramon... ens anem a dinar plegats... passejadeta pel poble i marxo a sopar amb el James perquè tot i que al dia següent son les finals, prefereixo no perdre'm la party que es preveu...

Però lo de la batalleta de l'Adidas... ja serà en el següent post...

DOME DES ECRINS (4015m.) + BARRE D'ECRINS (4101m.) - Batalles d'un friki fent l'alpinista

Després del meu debut estelar d'alpinista als Alps m'entero que això només era un aclimatament per fer quelcom amb més cara i ulls... telita de la buena... així que ja em veus altre cop en un nou fregao... aquesta vegada a dos dies vista... elprimer per seguir aclimatant i el segon per fer atac a cim i baixar...

Així que al dia seguent sortim de Alefroide, i agafem el cami al Refugi del Glacier Blanc (2542m) dues horetes de cami agrait on una xic de pluja ens el fa més soportable... un cop alli sopem i després d'una masterclass d'orientació i noseque dels fusos em diuen que he d'anar a dormir que ens llevem d'hora (cosa que els frikis odiem !!)

El concepte temporal en aquest esport és una mica difús... aquests malalts em van llevar a les 2'30 del mati !!! per esmorçar a les 3'00 (ja em diras quin aliment entra a aquesta hora... cubates?) i a les 3'30 començavem a caminar fins arribar al glaciar blanci encordar-nos fins al peu del refugi dels ecrins (3175m) unes dues horetes més on nomes tens que anar saltant esquerdes al glaç d'alguns metrillos, vamos lo normal a les 4 del mati... un crampon por aqui una esquerda por alli...

I res... xino xano i com qui no vol la cosa i en unes quantes horetes més arribem al cim del dome du Ecrins... el meu primer 4000 "on sigth"... la veritat és que vaig arribar arrastrant-me amb molt mal als peus que després comprendreu i reventat perdut pel tema del'alçada o falta d'entrenament... però això no ho sap ningú i no ho direm pas oi?



I com el tema pels verdaders alpìnos havia sabido a poco pues venga tot baixant podriem fer un altre 4000... la barre dels Ecrins... Jo al arribar al coll de la brecha Lory decideixo ser realista i donar-me per satisfet ja que em queda la baixada i el peu no se perque em fa mal... així que em poso a pendre el solet tres horetes per esperar que els compis facin la grimpada i la carena fins el cim dels Ecrins i tornin !! Quins cracks !!

I res... unes horetes de baixada... fins el refugi dels ecrins... unes horetes més fins el refugi del glacier blanc i unes horetes més fins el cotxe a Ailefroide... resum de les 3'30 fins les 18'30 NON STOP !! Menys mal que hi ha tradicions muntanyeres comunes entre tots aquests esport que és acabar l'activitat amb un bon menjar a un bon restaurant de la zona a on ja pots gaudir...finalment !!

CURIOSITATS DE L'ALPINISME

Es lleven molt d'hora...

En els refugis dormen molt juntets i apretadets

Gasten molt material

Escales com un astronauta

Quan creus que estas al cim... encara et queden hores...

No et deixen parar més de 5 minuts

No pots parar d'hidratar-te

A més alçada menys oxigen... aiaiai

I finalment.... les llagues !!

Estan ben bojos aquests alpinistes !! (Asterix, 25 a.C.)

Tot i així suposo que repetirem...

EL RATEAU - PUNTA OEST (3769m.) - Batalles d'un friki fent l'alpinista !!

Víctima de l'alpinisme

Sempre és interessant practicar altres esports de muntanya tot i que no siguin els teus prefereits... així que he dedicat uns dies de les meves vacances a fer de víctima del'alpinisme... com molt be podeu veure a la foto... Ara us deixo un resum del que ha estat el meu aprenentatge:

REQUISITS BÀSIC: UNA BONA FORMACIÓ INICIAL:

http://elsbousdelasalle.blogspot.com/2010/01/curs-dalpinisme-una-gran-experiencia.html

REQUISIT 1: UN ENTORN FANTASTICHËN !!



L'entorn a practicar l'alpinisme no el decideixes tu sino la meteo... així que estrategicament sempre és interessant tenir diversos objectius a diferents valls així poder escullir. Com nosaltres portavem un "crack" de l'estratègia: Oscar Aleman de Free Flocks... vem poder "relaxar-nos" en la seva experiència i el primer objectiu va ser la punta Oest del Rateau al massis dels Ecrins.

REQUISIT 2: UN BON EQUIP D'AMICS

Una selecció dels millors amicsque podria tenir... l'Oscar com a capità i el Xavi Gil i el Carles Lopez profes de cicle CAFEM de l'IES Vall Hebron.

REQUISIT 3: BONA FORMA FISICA

Imprescindible per resistir lesllargues marxes caminant sobretot a través de les glaceres i arestes... 100% d'atenció per no acabar rodant muntanya avall com un sac de patates... cada pas és important !!

REQUISIT 4: TENIR UN BON "COCO"

És el que es necessitaper poder seguirprogressant per aquestes paretsnormalment un xic descompostes i per anar improvitzant ancoratges bastant lluny de la seguretat que ens proporcionen el meus estimats parabolts o quimics i reunions... 

REQUISITS 5: ENJOY THE SUMMIT

Com a l'escalada en bloc i esportiva... no sempre s'encadena... però aquest cop vem fer el cim "on sigth" així que cal saber gaudir de que la muntanya et deixi pujar... i aqui ens tens... Hem fet elcim !! ja només queda la baixada... buffffffffff

REQUISIT 6: EL MÉS DUR... LA BAIXADA

Això és broma no?? - Els rappels...

Com veieu l'Alpinisme es molt dur i el pitjor d'arribar al cim és que tens que baixar... aiaiai quin fart de patir i caminar !!

REQUISIT IMPRESCINDIBLE: EL BAR

TO BE CONTINUED...